Aquí no hi ha marihuana, no hi ha reggae ni ska, com a molt s'hi fa cànem que aparentment és clavat, però que a part que no col.loca fa venir un bon mal de cap. Tant m'és jeure sota un pi i no sota un cocoter, tant m'és que en lloc del Carib sigui el Llac de Graugés, o que en comptes de taurons hi hagi ànecs i coloms. El que emprenya és tot el dia que me'l passo envoltat d'herbes que semblen "maria", però que són un mal de cap, de veure'n créixer pels marges, i que n'hi hagi camps sembrats. M'han dit que han enxampat, i faran cremar un camió- d'herba que havia arribat per fer-nos oblidar el corcó que els "cannabis" berguedà fa sortir els "canutos" bords. Em vaig vendre el que tenia, em van fer un crèdit al banc, em vaig endeutar de per vida, i vaig comprar als Encants un "ala-delta" d'ocasió i un llibre d'instruccions. Vaig pujar dalt d'un turó proper on la policia era apunt de fotre foc als mil sacs de "maria" i amb ella els nostres somnis i les nostres alegries. Em vaig llençar cap al cen, endinsant-me en la fumera, que entre núvols i estels va sortir de la foguera on s'havia malguanyat tants "mais" de felicitat. Voltant pel verdós fum, tot volant i fent piruetes, gaudint d'aquell perfum se'm fonien les siluetes, allò era el paradís, no es pot pas ser més feliç. Enriallat d'orella a orella, fent "loopings", tirabuixons, sentia els de baix com deien "Baja o disparo, cabrón" Doncs dispara, home dispara! No em faràs tornar al teu món. Quan només quedaven brases vaig cardar el camp cel enllà, vaig creuar rius i muntanyes vaig travessar la mar i em semblava ser a Jamaica fins que em vaig despertar. Seia sota d'un pi, vora del Llac de Graugés, i em feien companyia quatre ànecs barroers tenia un sac de cànem, tenia un "mai" apagat i molt, molt, molt mal de cap!