Els polítics del país estan ben encaparrats en dividir Catalunya en dues comunitats: entre blancs clars i blancs foscos, entre europeus i africans, entre polacs i xarnegos, entre moros i cristians. Hi ha dos partits antagònics, hi ha dos líders enemics. Tota la seva doctrina és l'antagonisme de si. Mentre els votants es barallen per quin dels dos té raó ells compateixen la taula, la cassola i el porró. Aquesta gent el que voldria és mantenir-nos dividits, no pas per ideologia, sino per on som parits. Però l'única diferència que cal en compte tenir és entre poble i burgesos, opressors i oprimits. Entre un port i un feixista la diferència és de pes: del porc tot s'aprofita i de l'altre no se'n treu res. Però també tenen semblances, i quelcom a compartir: tant al porc com al feixista li arriba el seu Sant Martí.