Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar Vaig sortir al carrer I vaig córrer cap a casa Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers Fer-ne una muntanya I veure com cremaven Va ser eficaç, el foc Tonificant Va ser eficaç, el foc De flames plenes De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir De les bestieses que tu I jo havíem arribat A dir I es propagaven a l’horitzó A dir I educaven l’interlocutor A dir Sempre més il·lustrats que els demés A dir I pagaven molt bé a final de mes Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans Já no estava mai segur del que pensava M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant Sobre la remor d’estàtues derrocades Sobre aquella remor Damunt d’aquell bell cant Sobre aquella remor D’estàtues plena De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir De les bestieses que tu I jo havíem arribat A dir I es propagaven a l’horitzó A dir I educaven l’interlocutor A dir Sempre més il·lustrats que els demés A dir I pagaven molt bé a final de mes Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar En aquest ermot, amb cap nom a la placa T’agraeixo les flors blanques I el discurs al funeral Sé que feia temps que já no em respectaves I fan bonic, les flors Amb negres draps penjant I darrere uns amics Que recordaven Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir