Provem d'encaixar en escenes boniques Amb ports de diumenge farcits de gavines En grans sobretaules on els avis canten En nits vora el foc abraçats a una manta Es tracta de ser els simpàtics del barri Els que ballen i ballen fins que els músics parin Irrompre arrogants lluint les millors gales En discos amb dones amb feines estables I a vegades ens en sortim I a vegades ens en sortim I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim Busquem quedar bé en el retaule magnífic Dels que van pel món amb posat monolític I afronten la vida mirant-la a la cara I un dia contents compren flors a sa mare Intentem trampejar per ser persones dignes El pare modèlic que volen les filles El de la veu greu, el de la mà forta Que paga un vermut i que arregla una porta I després tancar els ulls i sentir el món en calma Hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre Ben enllestit un gran epitafi Que arranqui somriures a tots els que passin I a vegades ens en sortim I a vegades ens en sortim I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim I a vegades ens en sortim I a vegades ens en sortim I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa Capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment Ens en sortim