La maria i el marcel, de costat en una barra. Es miren i fan glopets a les respectives canyes. Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh. Ella emplena un crucigrama, ahhhhh. Ai, maria, Ai, marcel, Qui s’acosta a parlar amb l’altre? qui s’arrisca a fracassar? Qui saltarà sense xarxa? Ell la vol treure a ballar, ahhhh. Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh. Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable. Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable! Tancaríem el local, ahhhhh, La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara. I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada. El marcel allarga el braç, ahhhh. La maria somriu a l’aire, ahhhh. Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules. Ell demà serà capaç. Ella demà estarà més guapa. És nit freda per ser abril, No s’està enlloc com a casa