La frontera
Quedava just davant el bosc de fades
On dos infants passaven les vacances
Ell era un noi vingut del sud I tu
La belle princesse de Toulouse

Xerraven
Sense comprendre ni un sol mot
Paraules
Que eren només una cançó
Enlaire
Però a ell la panxa li fa mal quan sent
Que tu li dius chéri je t’aime

I al setembre
Llàgrimes dolces cauen sobre el Segre
Quan el teu cotxe creua terra ferma
I tu la route de Perpignan

Som el vent, som cada moment, som moviment
El batec que encara permet seguir innocent
El crit que s’obre pas I crema en l’inconscient
Que busca, que prova, d’omplir-nos d’esperança

La frontera
Va estar gelada aquell estiu
Que els pares
Canviaren viatge al Pirineu
Per blanes
I tu buscaves aquell noi del sud
Pels raconets de seu d’Urgell

I mentres
En una platja al nord de
Catalunya
Ell llançà al mar petits vaixells
De fusta
Amb un je t’aime en un costat somiant
Que el mar el porta a la frontière

I, encara
Molts anys després d’aquell estiu de fades
Madamme Juliette busca pels ports I platges
El noi del sud de la frontière

I ell, a França, quan la imagina de més gran, dibuixa
La seva cara en un paper I pregunta
Vous connaissez la belle Juliette?