Quan tinc la certesa de saber què ve després
Quan m’esgoto d’encertar-ho dia a dia, mes a mes
Quan l’espectre del futur, el del present I el del passat
Em visiten desprenent un tuf clar d’unanimitat
Jo no em preocupo gaire, jo no truco a un infermer
Ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer!

Quan topo amb les parets massisses dels meus pensaments
Quan no m’encerten la pastilla I vaig massa content
Quan em fa por que em mati jove un càncer fulminant
Quan veig que alguns assumptes no els arreglaré cantant
Ja sé què necessito, ja és ben clar què he de fer
Em planxo una camisa, me’n vaig cap al carrer

I busco en tubs de ventilació
En accessos foscos a parcs
En violes desafinades en oficis de funerals
En col·liris que em ceguen els ulls
En arengues de capitans
En uns peus que esquitxen massa en piscines municipals

Busco en tubs de ventilació
En accessos foscos a parcs
En violes desafinades en oficis de funerals
En col·liris que em ceguen els ulls
En arengues de capitans
I busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar
I busco en llocs on, per ’nar bé, no hauria de buscar!